El mercuri és una substància perillosa. Si un termòmetre de mercuri s’estavella, heu de prendre immediatament les mesures i treure tot el que sigui possible fins que els organismes de les persones properes tinguin temps d’intoxicar-se. El mercuri pot entrar al cos humà a través de les vies respiratòries o el tracte digestiu; això cal tenir-ho en compte quan elimines les conseqüències.
El mercuri no hauria d’entrar en contacte amb la pell exposada: cal portar sempre guants de goma abans de recollir-lo. Intenta no deixar que ningú entri a l’habitació on es va estavellar el termòmetre: petites partícules de mercuri s’adhereixen fàcilment a les superfícies i es poden estendre força lluny si s’adhereixen a les sabates d’algú.
El mercuri no es pot arrasar amb una escombra: les varetes poden triturar les boles fins a un estat de pols i la seva recollida serà més difícil. Tant les partícules de mercuri com les peces del termòmetre estavellat han de ser recollides acuradament en un pot de vidre ple d’aigua freda: es necessita aigua perquè el mercuri no s’evapori. Tanqueu bé la tapa. Recolliu peces i gotes petites amb una xeringa, una bombeta de goma, un tros de cinta adhesiva, un diari xop.
L’habitació s’ha de ventilar; si queda vapor del mercuri, han de desaparèixer per la finestra. Els llocs on hi havia partícules de mercuri han de ser tractats amb una solució de cloramina o lleixiu. Això comporta l’oxidació del mercuri, que entra en estat no volàtil. En casos extrems, si aquestes substàncies no eren a l’abast, per a la seva elaboració, almenys cal preparar una solució calenta de soda i sabó: 40 g de sabó ratllat i 30 g de soda per litre d’aigua.
